ENTREVISTA A ANTONI ALZINA

El primer entrevistat d'aquesta nova secció no podia ser altre que el nostre actual president, Toni Alzina.

- Quina edat te?

Vaig néixer el novembre de 1944.

- D’on és?

Nascut a Alaior i sempre he viscut a Menorca.

- Quina és la seva vinculació amb el futbol?

Vaig ser jugador a finals dels anys 60 i principis dels 70 com a porter en el CE Alaior, en un equip amateur que no competia oficialment. En acabar l’època de jugador me vaig incorporar com a directiu del club fent les funcions de delegat del primer equip al llarg de 13 anys. A meitat dels 80 van néixer els meus fills i em vaig desvincular del club per poder ajudar a casa. Quan el meu fill, als 6 anys, va començar a jugar (1990) vaig tornar a donar una mà com a delegat del seu equip. Després d’uns anys vaig entrar a la junta directiva amb en Chiqui Arévalo de president i des de llavors som aquí, les darreres 13 temporades com a president.

- Per què va decidir presentar-se a la presidència?

Era directiu amb en Chiqui, hi havia un deute important i ningú volia passar davant en una situació així. Dues persones més i jo vam decidir avalar i es va formar una junta gestora per intentar salvar la situació. I a partir d’allà, es van celebrar unes eleccions i vaig sortir elegit pels socis del club i així cicle rere cicle fins a dia d’avui.

- Des de quan exerceix la presidència del club?

Des de la temporada 2006-07, fa 13 temporades.

- Quina aportació destacaria en tots aquests anys?

Llevar el deute és la fita més important que s’ha pogut dur a terme al llarg d’aquests anys, el que ha permès que es destinin més recursos a la base i així ha estat la forma que pogués créixer. També vaig ser el pioner en editar una revista anual del club.

- Quina ha estat la major alegria que li ha proporcionat el món del futbol?

No som de destacar una cosa per damunt les altres, m’estim més la regularitat i que hi hagi pau social en el club. El que sí que he pogut comprovar és que el futbol és molt ingrat, hi ha alts i baixos, coses bones i no tan bones. Preferesc no arriscar i que tots els esforços que el club pugui realitzar siguin per als més petits.

- I la major frustració que ha viscut?

Per a molta gent va ser descendir de tercera, cosa que entenc, però jo som més de quedar-me amb les coses positives i consider que gràcies a aquell descens vam poder anivellar els comptes del club i centrar-nos en els fiets del municipi, en ajudar-los en la seva formació i educació, en anar més enllà de que siguin bons o mals jugadors.

- Com ve el club a dia d’avui?

Bé, les tasques estan molt ben distribuïdes en diverses persones, que tenen cadascuna la seva parcel·la en concret. D’aquesta manera, amb l’aportació dels 11 directius podem oferir un servei òptim a tots els nostros jugadors. També és molt important la figura del coordinador esportiu i estar en les mans den Ramon Melià ens genera molta tranquil·litat.

- Com veu la temporada de l’equip regional?

Positiva, perquè el més important és que tenim un grup homogeni, el vestidor està molt unit; la gran majoria són gent de casa i gràcies a la cantera tenim un equip compensat amb opcions reals de competir cada partit.

- Com veu la temporada de l’equip juvenil nacional?

Està sent complicada perquè hi ha grans canteres competint en aquesta categoria i en el nostro cas, s’hi afegeix el hàndicap que els al·lots se’n vagin a estudiar fora de Menorca, que ens marca molt. No obstant açò, confiam que podrem lluitar per la permanència i aconseguir-la.

- I com, el futur del club?

Positiu, sense cap dubte. Tenim els elements que fan falta per seguir creixent, poc a poc i amb seny, com deim aquí. Hi ha que tenir en compte que el nostro límit de jugadors està quasi al màxim, perquè el camp de Los Pinos i l’annex del poliesportiu no donen per més. Hem de dir que, amb tot, esteim molt agraïts a l’Ajuntament d’Alaior per totes les facilitats que ens ofereix temporada rere temporada.

- Té data de caducitat?

Quan hi hagi una persona amb un projecte que, com a mínim mantengui l’actual estructura del futbol menor o la pugui millorar, podré donar una passa enrere tranquil·lament. Mentrestant, seguiré davant gràcies a la feina de tota la junta directiva del club.

- Com veu el futbol menorquí a dia d’avui?

En l’aspecte esportiu del futbol menor el veig bé perquè hi ha molts fiets i la formació ha millorat en tots els clubs de l’illa. Quant a l’edat adulta, la situació és complicada perquè molts jugadors se’n van a estudiar i els que queden tenen altres ofertes d’oci i d’esport per les que alguns es decanten, entost que seguir jugant a futbol.

- Després de tants anys en aquest món, alguna anècdota ens podrà contar, no?

N’hi ha una de l’any 1978 o 1979 que vam anar a jugar un partit de 3ª Divisió a Formentera. Vam sortir un divendres en avió des de Menorca cap a Mallorca i allà vam haver d’agafar un altre vol a Eivissa i després un barco fins arribar a Formentera. El partit es jugava diumenge i vam arribar dissabte matí a Formentera. Vam jugar el partit i hi va haver una agressió a l’àrbitre per part del delegat local, el que va fer que el partit es suspengués al descans i a la tornada no vam poder tornar dilluns per mal temps. Vam haver de fer en total 5 dies per jugar 45 minuts… i uns dies després vam haver de tornar per jugar la segona part!!!

- Quines són les seves aficions?

El tennis sempre ha estat la meva major afició, vaig jugar molts anys i vaig ser millor jugador de tennis que de futbol. Qualsevol esport en general també m’omple y crec que, en general, hem de gaudir del que ens dóna la vida, a més de veure futbol. I mai millor dit: “moriré con las botas puestas”.

Moltes gràcies “presi” per compartir aquesta estoneta amb tots noltros.