ENTREVISTA A RAMON HUESCAR

En la llarga història del CE Alaior han anat passant ja molts jugadors que són recordats per socis i aficionats. Des que el Club redacta aquesta revista anual, en cada número editat s’han entrevistat diversos esportistes que han deixat petjada en el Club. Avui ens centrarem en un jugador sortit de la pedrera, que per les seves virtuts és recordat per la seva honradesa en la defensa dels colors blanc-i-negre.

Amb en Ramón hem tingut una amigable conversa sobre la seva trajectòria esportiva.

A quina edat i amb quin equip vas començar a jugar a futbol?

L’any 69 la meva família va arribar a Menorca i es va establir a Alaior. Jo tenia 9 anys, i com m’agradava molt jugar al futbol em vaig ajuntar amb al·lots de la meva edat i jugàvem a les tanques de prop d’es Pouet.

Amb quin equip vas començar a jugar ja d’una manera formal?

Sobre l’any 72 em vaig integrar en l’equip infantil del CE Alaior i aquest va ser el meu començament amb una formació

ja organitzada.

Quants anys vas jugar amb el CE Alaior?

Des del meu començament i fins a la meva retirada, sempre vaig jugar amb el CE Alaior.

En quines categories vas militar?

D’infantil fins a tercera, passant per cadets, juvenils i regional.

Durant els anys que vas ser integrant de la plantilla, teníeu retribució econòmica?

Durant els anys que vaig jugar a tercera, sí que teníem una retribució, que sense arribar a bastar per viure del futbol,

sempre ajudava a cobrir algunes necessitats.

Dius que sempre vas jugar amb el CE Alaior, però vas tenir ofertes per sortir a jugar amb altres equips?

Ofertes sí que en vaig tenir algunes, però mai em va seduir la idea de sortir del que -tot i no haver nascut aquí- sempre

he considerat el meu poble.

Quins companys recordes que destaquessin per les seves virtuts futbolístiques?

De bons futbolistes en record molts, però sense voler oblidar ningú, en destacaria alguns que em van impactar per les

seva qualitat, com Tomàs Fuertes, Tiago des Castell, Justo Arcenillas, Arriaza, Min Viroll, Bienvenido, Gabi, Lito, Ramón

Melià, Vicent Carreras, etc. Aquest etc. es podria fer molt llarg però no hi ha espai per a tots. Del que no em voldria

oblidar -i açò que ell no era futbolista- és d’en Mevis, perquè sempre estava a punt per ajudar a qualsevol i treballar

perquè l’equip i el Club estiguessin a l’altura que els corresponia.

Dels equips amb els que vas jugar, amb quin et vas sentir més a gust?

Amb la pujada a tercera van venir jugadors amb els que donava gust jugar, n’hi havia d’una gran qualitat i vam formar

unes plantilles competitives, tot i que a Mallorca hi havia equips d’un gran nivell. També record el bon ambient de

vestuari que hi va haver sempre.

Dels entrenadors que has tingut, en destacaries algun com a més significatiu?

De tots vaig aprendre, però he de tenir un especial record per Juan Millán, que hem va pujar al primer equip, també he

de fer especial menció de Galdona, Triay, Serrano, Carlos Orfila y molts més que es faria massa llarg enumerar.

Durant la teva trajectòria esportiva vas ser castigat amb alguna lesió important?

Si, vaig tenir diverses lesions de les que destacaria una trencament de lligaments del genoll, un trencament de tíbia i

peroné, a més d’algunes de menys importància.

A quina edat vas deixar la pràctica esportiva?

Als 36 anys.

Després de jugador vas ser entrenador?

Durant un any, amb en Ramón Alonso vam entrenar un equip d’infantils amb els que vam quedar segons.

Per quin motiu vas deixar d’entrenar?

Se’m feia difícil compaginar entrenar amb el meu treball i ho vaig haver de deixar.

Segueixes d’alguna manera l’activitat futbolística menorquina?

Si, estant de barman al Club sí que seguesc tot el que passa al camp de Los Pinos.

Com veus la tercera balear?

Llevat de tres o quatre equips destacats, crec que el nivell és inferior al de quan jo jugava.

Quin futur li veus a l’Alaior?

S’està treballant molt bé amb els joves i l’equip sènior és un conjunt del que es pot confiar que vagin a més, perquè hi

ha bon material. Tornar pujar a tercera ja depèn de diversos factors. L’economia i el nivell esportiu diran si aquesta

il·lusió és possible algun dia.

Hem d’agrair a Ramón la seva bona disposició en contestar totes les preguntes formulades i li desitjam molts anys en sort i salut.

Gràcies, Ramón.