ENTREVISTA A PACO PEREA

-¿Quina edat té?

65

-¿D’on és?

D’Alaior

-¿Quina és la seva vinculació amb  l’esport?

El 1971 vaig posar en marxa la Penya Valencianista d’Alaior.

-¿I quina és la seva vinculació amb el futbol?

El 1972 vaig entrar en el CE Alaior com a secretari del club, que llavors presidia en Miguel Juanico Mascaró.

-¿Quina és la seva trajectòria?

Des de 1972 a 1985 vaig ser secretari del CE Alaior i vaig deixar el club perquè vaig obtenir la plaça de coordinador del servei d’esports de l’Ajuntament d’Alaior, però vaig seguir vinculat al futbol en la Comissió Balear i Nacional de la 3ª Divisió.

Des de 1985 a 1987 vaig exercir com a president de la Junta Insular de Menorca (la delegació de la FFIB a Menorca). Després vaig passar a ser membre de la Comissió Nacional de 2ªB (1988 – 1993).

A partir de 1994 vaig posar en funcionament el poliesportiu de Sant Lluís, treballant per a  l’Ajuntament de Sant Lluís.

El 1988 vaig posar en marxa la revista Alaior Esportiu, que va durar fins el 2007.

El 2010 vaig iniciar la singladura de l’AHFM (Associació Històrica del Futbol Menorquí).

Del 2008 al 2011 vaig ser el gerent del Consorci del Pavelló Menorca.

Del 2011 fins a la jubilació vaig fer feina per a l’Ajuntament d’Alaior dins l’àrea de festes i joventut.

-Com veu el futbol menorquí?

Ha crescut molt a nivell de les escoles i està en declivi en el de competició, exceptuant participacions molt puntuals en la categoria juvenil. El declivi ve bàsicament per aquests tres motius: la poca renovació de las juntes directives, la nova competència que te el futbol amb tantes activitats extraescolars i el no haver sabut adaptar-nos a la realitat després de la crisi.

-Quines solucions hi veu?

Hi ha que renovar-se en tot, començant per les directives tenint en compte aquests tres punts: el passat ha de quedar com a història i no ha de ser un llast, el present es la base i el futur és l’objectiu. Ens hem d’oblidar que la quantitat de fitxes i jugadors és suficient per a què els projectes puguin créixer i mantenir-se. Hem d’oferir alguna cosa més.

Els directius haurien d’emprar més temps en pensar que en fer. I per a què açò sigui possible, necessiten més gent que els donin suport.

En general hi ha càrrecs que es personalitzen molt amb persones que compleixen mandats de 20 o més anys el que fa que tot quedi estancat i no es pugui avançar i millorar. Consider que seria ideal que hi hagués mandats de feina de 8 anys.

-Com veu al CE Alaior?

A nivell de formació sembla que tenen les coses ben orientades però crec que hi falten objectius, infraestructures, posar-se un poc en situació, el que els fa estar una mica estancats.

A nivell del regional, dóna la sensació de tenir l’equip sense suficient ambició, ni la directiva mostra il·lusió a l’afició per aconseguir pujar, com la UD Mahón (por nom), CF Sporting de Mahón (por la seva trajectòria) o CE Mercadal (pel seu recent passat).

Érem la tercera potència a Menorca, darrera el Penya Ciutadella i el CD Menorca i a dia d’avui esteim en terra de ningú, malgrat tenir aquesta temporada l’excepció del Juvenil Nacional.

-Veu amb esperança el futur del club?

La infraestructura que té el futbol a Alaior és insuficient avui en dia, ja que un únic camp és un fre per a què pugui créixer aquest esport en el municipi; i amb el nou pla urbà seguirem amb les mateixes mancances. Tampoc es té en compte en ell, l’auge del futbol femení ni del futbol platja.

Allò ideal seria un segon camp de futbol 11 amb els seus respectius vestidors i infraestructura corresponent per a què els actuals usuaris puguin practicar millor l’esport i també per poder créixer.

-I sobre el futur del futbol menorquí, què en pensa?

Aquells que estan dirigint els clubs fan una labor encomiable, però en general cadascú va per ell, i només miren pel bé del seu club. Un exemple de cas contrari va ser D. Bernat Pons Casals, qui, aprofitant les gestions per dotar Los Pinos de gespa artificial, va aconseguir un pla per a tot els camps de Menorca.

Un club ha de ser autosuficient, i acostumar-se a treballar com una empresa privada, i no fiar 100% de les institucions. L’autocontrol i tenir clars els objectius és fonamental per al dia a dia, i per poder preparar el futur.

Abans, un jugador juvenil anava a entrenar amb l’equip de tercera perquè era l’única via per poder sortir a jugar fora de Menorca. A dia d’avui, des de cadets ja hi ha al·lots que van a jugar fora de Menorca; en l’actualitat hi ha 21 jugadors menorquins que juguen fora de l’illa (des de juvenils fins a primera divisió a Espanya, i també a països com Malta, Grècia o Alemanya). Aquest fet demostra que el jugador menorquí està a un bon nivell i empra el sortir a fora com una manera de guanyar-se la vida.

Els clubs de Menorca han de sebre que poden aprofitar l’estructura de l’AHFM per poder planificar els seus objectius a curt, mig i llarg termini. Per açò hem creat l’observatori, per poder ajudar als clubs i al futbol en general, i que hi hagi més repercussió en els mitjans.

- Què és l’AHFM?

Es fundà el 2011 per:

            -Recopilar la història del futbol menorquí.

            -Fer actes esportius de reconeixement als protagonistes del passat.

            -Crear una infraestructura/museu per tenir allà totes les dades del futbol menorquí. No serà un museu «a l’ús» ja que volem donar-li molta importància als temes audiovisuals.

D’aquests tres objectius, n’hi ha dos de consolidats, i que anualment s’han d’actualitzar. El tema del museu està previst per al 2022; aquesta setmana acaba el termini per a què els ajuntaments proposin ubicacions. Volem que sigui funcional i pugui cobrir tots els objectius que un museu necessita.

Crec que el museu pot fer que el turisme i l’esport s’uneixin ja que tenim presents les 52 províncies espanyoles i més de 40 països que representen els 5 continents, i crec que arribarem a 60...

A Espanya hi ha el Centro de Estadística Nacional (nivell elit), però a nivell amateur, que és el que noltros tocam, no hi ha res més.

Gràcies a les estadístiques podem valorar i avançar-nos als resultats que llavors tenen els clubs. Per exemple, si en les estadístiques es veu que per un club han passat 4 coordinadors en 6 temporades, és difícil que en el futur de l’entitat hi hagi resultats...

- Quina és la major alegria que li ha donat l’esport?

Conèixer gent i poder fer feina de l’esport per ajudar a la gent.

- Quina és la major frustració que li ha donat l’esport?

Cap, perquè em mir les coses molt serenament. Per exemple, si aquesta temporada el CE Alaior baixàs de Juvenil Nacional, em posaria trist, però no ho veuria com una frustració, perquè des de fa temporades veig que no hi ha estructura suficient per mantenir-se.

Moltes gràcies Paco per compartir aquesta estona amb noltros.