ENTREVISTA A DANI FUSTER

Avui és el torn de conèixer una mica més en Dani Fuster Burgos, vinculat al nostre club des de fa molts anys.

Nom

Dani Fuster Burgos.

Edat

44 anys.

D’on ets?

D’Alaior.

Quina és la teva vinculació amb el futbol?

Vaig començar molt petit, a l’edat que es podia començar a l’escola, en el Comas. M’agradava el futbol, però no era cap fenomen. Així i tot, era sempre molt ben acollit i vaig fer amistats d’aquelles que duren tota la vida.

Quina és la teva vinculació amb el CE Alaior?

Vaig començar jugant a l’aleví i vaig passar per les categories d’infantil i cadet. Com no era cap figura, ho vaig deixar l’any 90, més o manco, però mai vaig deixar de donar suport a l’equip de la meva generació, la millor d’Alaior; van ser campions de Balears i van aconseguir l’ascens a Divisió d’Honor.

Sempre me va agradar el futbol i mai vaig deixar d’anar a Los Pinos a veure partits, sobretot els del meu germà. L’any 97 em van donar l’oportunitat d’ajudar en un equip de pre-benjamí, i des de llavors sempre he estat lligat a la banqueta. De manera oficial, en el 2000 vaig aconseguir el títol d’Iniciador.

En aquests anys he entrenat des de benjamí fins a infantil. També he estat segon entrenador amb en Julián Calzada i a cadets amb en Pacheco.

Quina és la major alegria que t’ha donat el futbol?

Han passat moltes coses en aquests més de 20 anys, i crec que la memòria és selectiva i per açò gairebé tots els meus record són positius, i dels negatius no me’n vull recordar. El millor de tot és la vinculació en sí amb el futbol, anar pel carrer i saludar a gent relacionada amb el futbol; companys, rivals, directius, coordinadors, entrenadors, delegats, pares, àrbitres… i sobretot, els jugadors, que sempre seran “els meus jugadors”. Podria donar moltíssims noms, però vull tenir un record especial amb els jugadors d’aquesta temporada, ja que no poden seguir amb la rutina de l’equip degut al coronavirus. Ànims, al·lots!!!

I la major frustració?

Com he comentat abans, en 20 temporades han passat tantes coses que la memòria és selectiva i fa que tan sols quedin en el record les coses bones.

Després de tants anys en el món del futbol, ens pots contar alguna anècdota?

Són moltíssimes, ja que duc molts anys, però com a exemple positiu crec que la meva relació amb el CE Esporles té alguna cosa diferent. Vam anar a un torneig de Setmana Santa del Platges de Calvià, i a semifinals vam coincidir amb ells. Ens van guanyar, però allà va començar una gran amistat que ha duit a viatges entre illes d’uns i altres, partidet amistós, dinarot i campionat balear de truc. En Pere Barber i jo som els actuals campions. Quan va manar allà, a Esporles, hi va haver el diluvi universal, però ningú ens va poder llevar el bon rotllo entre els dos equips.

Com veus el futur del CE Alaior?

Com a club crec que està funcionant molt bé, sobretot en matèria econòmica ja que s’està llevant tot el deute històric. Pel que fa a l’aspecte esportiu, en Ramón Melià està fins una bona feina. La meva opinió és que avui en dia és molt difícil competir amb alguns clubs menorquins a partir de certes edats, ja que intenten acaparar a tots els bons jugadors de l’illa, fent-los ofertes i desmunten els equips locals. També vull fer esment a l’equip de regional, en el que en Pedro Palliser està fent una gran labor amb una mescla de jugadors joves i veterans.

Què els diries als petits que cada capvespre van a Los Pinos a entrenar?

La primera cosa, i principal, és que gaudeixin del que estan fent. Anar a entrenar no és anar a passar l’estona; l’entrenament està per gaudir i per aprofitar-lo, i com més es treballa, més es gaudeix.

Quines són les teves aficions?

La meva gran afició és el futbol, però també som un gran melòman.

No voldria oblidar-me del meu actual equip tècnic, una abraçada des d’aquí per en Sus i en Pere.

I, sobretot, a na Marga i en Rafel, que em recolzen i aguanten en les victòries i en les derrotes.

Força Alaior!