ENTREVISTA A LLORENÇ AMELLER

La primera entrevista d'aquesta temporada té com a protagonista en Llorenç Ameller Ameller.

- Quina edat tens?

50 anys

- D’on ets?

Alaior

 Quina és la teva vinculació amb el futbol?

La meva única vinculació amb el futbol és la meva passió i afició per ell. He jugat com aficionat des de jove amb amics gaudint en tot moment d’aquest deport que m’apassiona tal i com he esmentat.

 Quina és la teva vinculació amb el CEAlaior?

Va començar amb els meus fills els quals vaig apuntar al futbol perquè fessin un esport d’equip, intentar transmetre el meu gust per aquest deport. Quan ells varen començar a formar part d’aquest club, va créixer en jo les ganes de poder aportar al C.E. Alaior el meu gra d’arena. El primer pas va ser treure’m el títol d’iniciador i, posteriorment vaig entrar en la junta directiva.

- Quina ha estat la teva trajectoria?

Vaig començar entrant a formar part d’un grup de pares (APIMA) de la escola Dr. Comas Camps d’aquí d’Alaior, allà m’encarregava d’algunes activitats extraescolars, entre elles el futbol. Al acabar els meus dos anys dins aquesta entitat, me vaig treure el carnet per entrenar fillets de categoria inferior, i així vaig fer-ho durant uns quatre anys; passat aquest temps, es va duu a terme unes eleccions per entrar a formar part de sa junta directiva, aquesta vegada la meva funció era la de vocal. Passat dos anys més, el càrrec de coordinador administratiu del club va quedar lliure i els diferents membres de sa junta van oferir-me’l i el mantinc des de llavors.

- Quina ha estat la major alegria que li ha proporcionat el món del futbol?

S’alegria més gran és seguir veient i vivint el progres del nostre club tant a nivell social, econòmic com esportiu.

Futbolísticament, em referiria a l’experiència d’entrar a les fases per pujar a 3r divisió per part de l’equip regional, que vàrem gaudir tant tècnics, jugadors i directius, però que malauradament no va poder ser. Igualment l’ascens del nostre equip juvenil a la categoria Juvenil Nacional Balear on sí va poder passar i mantenir-se.

A nivell de companyerisme, s’agraeix el bon clima que hi ha a la junta així com les aportacions de cada un dels seus membres facilitant es bon funcionament des club.

A títol personal, m’ha donat l’oportunitat de d’aprendre de les persones que m’envolten, endinsar-me més dins el món des futbol i com funciona, aportant-me molt com a persona.

- I la major frustració que ha viscut?

La falta de comprensió, compromís i responsabilitat de gent que acudeix al nostre club i que ignoren les moltes hores de treball que es fan i que no són valorades pel conjunt.

- Alguna anècdota per contar?

Ara fa aproximadament dos anys i mig, vàrem haver de canviar la gespa del camp del club; la espera va ser llaga, fins i tot de mesos, i va ser precisament el dissabte de Sant Llorenç que varen telefonar-me de l’empresa perquè anés a obrir el camp i les maquines poguessin posar-se a treballar. Ja vos imagineu! Enmig de sa festa haver d’anar amb dues pomades de més a obrir el club.

- Què te va motivar a formar part de sa directiva?

La meva passió pel futbol i, veient que feien falta mans per ajudar, vaig aprofitar per aportar el meu coneixement al club i realitzar així una labor social positiva per tots els membres d’aquest, començant pels fillets, entre ells els meus fills, seguits dels socis, jugadors i familiars que formen la entitat del C.E. Alaior. Actualment, tornem a fer una crida a gent que vulgui incorporar-se al club per ajuda a seguir millorant amb les aportacions de noves idees.

- Quines són les teves funcions?

Organitzar i supervisar les tasques del dia a dia del club per garantitzar a nivell administratiu perquè tot funcioni correctament, per aquest mateix motiu he de tractar coses de diferents àmbits: per exemple, quadrar horaris d’entrenaments i partits, federació, baixes de jugadors, fitxes de jugadors, àrbits, etc.

- Com has viscut es confinament i sa situació actual?

L’he viscut amb tristesa i angoixa, no solament per tota la gent que es queda sense feina entre altres qüestions, sinó sobretot per les persones que ens han deixat i els familiars que pateixen aquesta pèrdua. En un primer moment, pensava que es tractava d’un fet temporal, però ens hem adonat que no és així, és una nova realitat que ha vingut per quedar-se i, per tant, hem d’adaptar-nos a ella reorganitzant i gestionant el club el millor que sabem per seguir oferint un bon servei a les persones que opten per seguir entrenant i jugant al deport que tant apreciem.

- Com veus el futur del C.E. Alaior?

Amb el pas dels anys, conjuntament amb els membres de la directiva hem aconseguit sanejar l’economia del club, donant-nos un futur més esperançador. Vam decidir apostar pel futbol base, ensenyar als més petits els valors, la disciplina i el goig del futbol i, amb tot això hem obtingut com a resultat un equip a lliga nacional. Per aquest motiu, s’agraeix més que mai les incorporacions de monitors que entrenen els pre-benjamins al polideportiu.

El següent pas és, sumat als objectius ja aconseguits, aspirem a una major competitivitat no enfocat únicament en adquirir victòries sinó a oferir un millor joc a nivell col·lectiu partint del compromís i responsabilitat de l’equip.

En resum, davant una major oferta esportiva volem seguir fomentant el futbol base, però al mateix temps aspirant a una professionalització del club amb tots els àmbits.

- Qué els diria als petits que van cada capvespre a entrenar al C.E.Alaior?

Als més petits animar-los a gaudir d’aquest deport i, conèixer al mateix temps els valors que venen implícits: companyerisme, compartir, treball amb equip, però també, hàbits saludables.

- Quines aficions tens?

Desprès del futbol, m’agrada seguir practicant altres esports a l’aire lliure, com ara el pàdel o anar a caminar per camí de cavalls en companyia de família o amics.

Voldria dóna les gràcies a tots els membres que fan possible que el club, malgrat les circumstàncies actuals, segueixi en funcionament: entitats patrocinadores, socis, coordinadors, companys de sa junta directiva, jugadors, entrenadors i delegats. És la seva col·laboracions i aportacions són essencials. En darrer lloc, el recolzament de la meva família.

Visca s'Alaior!