ENTREVISTA A MONICA TRIAY

La protagonista de l'entrevista d'aquest mes és na Mónica Triay, coordinadora dels prebenjamins.

- Quina edat tens?

46 anys.

- D’on ets?

d’Alaior.

- Quina és la seva vinculació amb el futbol?

Des de ben petita, era un esport que sempre m’havia cridat l’atenció però no em va passar mai pel cap practicar-lo de manera organitzada. No vaig començar a jugar fins als 17-18 anys a futbol sala a Alaior.

Després d’uns anys ho vaig deixar per tornar-hi a meitat de la temporada 2007/08, però només vaig estar-hi temporada i mitja. Quan va acabar la 2008/09 l’Sporting Maonès estava fent proves per fitxar jugadores per l’equip de futbol 11 que volia crear, vaig presentar-m’hi i l’endemà mateix ja vaig firmar.

He estat vinculada a l’Sporting 10 anys; 6 anys com a jugadora, i 1 any vaig ser delegada/ajudant de l’entrenador, Tolo Bagur. La temporada 2013/14 vaig entrar en el món del futbol base, vaig fer tres anys amb els més petits de l’Sporting, en es poli, per després passar tres anys, des de la 2016/17, entrenant a la categoria benjamí (F8).

- I quina és la vinculació amb el CEAlaior?

Vaig començar a anar al futbol amb mon pare quan tenia uns 5 anys, i m’agradava molt! I encara que, fins ara, no havia tingut una vinculació esportiva (ja sigui com a jugadora o entrenadora) mai no he perdut la vinculació emocional.

- Quina ha estat la major alegria que t’ha donat el mon del futbol?

La major alegria és, per mi, veure com creixen i evolucionen els fiets i fietes que tens al teu càrrec. Tant futbolísticament com humanament. Em fa sentir molt bé, al final és per això que treballes.

- I la major frustració que has viscut?

No guanyar la lliga autonòmica balear, la temporada 2014/15, amb l’Sporting. Ho teníem a les mans però no ho vam saber resoldre.

L’equip va guanyar la lliga la temporada següent, jo ja no en formava part, però ho vaig sentir i celebrar com la que més!

- Com has viscut el confinament?

Amb la màxima tranquil·litat possible. Estic estudiant i hi vaig dedicar moltes hores. També entretinguda amb les meves aficions.

- Com veus el futur del CEAlaior?

Acabo d’arribar, però per com es treballa al club, el tracte humà que reps, que és molt bo, per com s’estan fent les coses crec que es pot mirar el futur amb optimisme.

- I com veus el futbol a Menorca?

Per contestar amb profunditat aquesta pregunta em faria falta tenir més informació, però el que sí tenc clar, és que el futbol és l’esport més popular i veient la quantitat d’equips que hi ha a tota Menorca, parlant de futbol base, està clar que té molt bona salut.

El que si que puc dir, és que m’agradaria veure més fietes, n’hi ha massa poques encara.

- Què els diries als petitons que van cada capvespre a entrenar al CEAlaior?

Que mai deixin de voler aprendre. Que escoltin als entrenadors, que demanin, que siguin curiosos. I per sobre de tot que gaudeixin de cada entrenament, de cada partit i de compartir-ho amb els companys i companyes de l’equip.

- Quines són les teves aficions?

La veritat és que en tinc moltes! M’agrada llegir, la música (clàssica i òpera especialment), cantar (canto al Cor Illa de Menorca), etc.

Per concloure m'agradaria dir que els que ens dediquem al futbol base hauríem de tenir més cura en la manera que ens comportem, ja sigui de manera verbal o de fets. 

De vegades, es senten massa crits i/o insults. 

La formació dels petits i petites futbolistes hauria de ser també humana, no només futbolística. Ensenyar el valor del respecte a companys i rivals, entrenadors, àrbitres, etc, hauria de ser una prioritat.

Moltes gràcies Mònica!