Entrevistes del CE Alaior

ENTREVISTA A LOREN AMELLER

26/10/2023

Compartir a Facebook Twitter Pinterest

L'entrevista d'aquest mes, patrocinada per Rètols Irla, és Loren Ameller, un exemple que amb esforç diari pots arribar a jugar al primer equip del club dels teus amors.

D'on ets?
Sóc d'Alaior, Menorca.

Quina edat tens?
Tinc 26 anys.

Quina ha estat la vostra vinculació amb l'esport?
La meva vinculació sempre ha estat el futbol, ??ja que des dels 5 anys el vaig començar a jugar fins avui i m'ha portat a poder fer moltes amistats.

I amb la CEAlaior?
Doncs és el club on vaig començar a jugar, on jugo actualment i entreno, el club del poble i que em sento 100% representat.

Has jugat a algun altre club?
Sí, vaig jugar al CDMMenorca de lliga Nacional Juvenil el meu tercer any, ja que a Alaior no era a la lliga.

Tens alguna referència de jugador que jugui a la teva demarcació de central?
Si parlem de jugadors de l'Alaior, recordo quan era petit anar al camp a veure l'equip de Tercera i m'encantava Jordi Perea, que després el vaig tenir d'entrenador juvenil. Sobretot m'agradava la seva manera de jugar i de manar al camp; sens dubte el meu referent.

Quina ha estat la teva satisfacció més gran que t'ha donat l'esport?
Doncs sens dubte el dia de l'ascens a Tercera al camp del Penya Arrabal. L'ambient que hi va haver, l'afició que es va desplaçar a Mallorca per veure l'equip i respondre a les expectatives contra un equip teòricament superior… un partit d'aquells que només jugues una vegada.
I com a entrenador també vaig tenir l'experiència de quedar campió de lliga i pujar a la primera Lliga cadet Autonòmica a les Balears.

I decepció?
Doncs decepció va ser també un altre partit amb molt d'ambient que va ser el dia de la final de copa contra el Migjorn a Ferreries. Un partit que anàvem guanyant, que ens van empatar al final i que per penals no ens vam poder portar la copa.

Com portes la lesió? Què tens? Quant et queda per tornar?
Doncs la lesió la portem com podem, amb ganes de jugar ja. Tinc un trencament al radi i tinc el braç enguixat. Per tornar no m'he posat cap data ja que no és per exemple una lesió muscular, depèn que se soldi l'os bé i després ja estaré disponible per ajudar l'equip.

Després d'un bon inici de temporada sembla que heu patit una aturada en sec amb els darrers resultats...
Bé, és veritat que en els darrers partits ens ha costat més treure resultats però hem competit bé i l'equip ho dóna tot al camp, per tant estic tranquil perquè amb esforç i humilitat aconseguirem l'objectiu que ens hem marcat.

Es fa dur el compaginar a vida laboral amb jugar en una categoria tan exigent com la 3a RFEF?
Evidentment sí que es fa més dur perquè aquesta clar que Tercera t'exigeix ??més que a Regional, hi ha més entrenaments i viatges… però ho porto bé, al final era un somni poder estar a Tercera amb el club del meu poble i ho estic gaudint al màxim.

On és el límit del nostre equip?
Si et dic la veritat no ho sé, competim i ho donem tot al camp però per desgràcia tenim baixes des del principi de pretemporada que ens impedeix veure encara el potencial real de l'equip. Tenim 22 jugadors que tots poden jugar i aquesta és la nostra principal força, som una pinya i quan estiguem tots estic segur que anirem molt més cap amunt.

Com veus la situació actual del futbol a Menorca?
Ho veig bé, és evident que competir contra una illa més gran com Mallorca que hi ha més jugadors i amb Eivissa que té més poder econòmic és complicat, però me'n recordo que quan era juvenil només hi havia 8 equips a l'Illa, ara n'hi ha 13 a preferent i 4 en lliga nacional i amb l'handicap de molts jugadors de tercer any s'estudiaran fora. Per això crec que en un futur hi haurà més competència i nivell de jugadors a regional i Tercera.

Què diries a l'afició que es bolca amb l'equip a Los Pinos?
Doncs que són la millor afició de les Balears sense cap dubte i que els rivals els respecten molt. Quan són dins del camp i veus tota la gent que et recolza i anima doncs només et donen ganes de donar el 100% per guanyar.
I també que segueixin venint, que després de molts anys el club està a la categoria que es mereix i que la plantilla ho donarem tot a cada partit per aconseguir l'objectiu.

I als nens que van cada tarda a entrenar Los Pinos?
Doncs primer que gaudeixin d'entrenar i de cada partit, sempre amb respecte pels entrenadors i l'equip rival. I que tinguin la il·lusió que algun dia puguin arribar al primer equip, és un camí llarg, però val molt la pena.

Gràcies Loren i molta sort!

Compartir a Facebook Twitter Pinterest

Etiquetes

Tornar a Entrevistes