Entrevistes del CE Alaior

ENTREVISTA A PAU SANS

29/07/2021
Compartir a Pinterest

Acabam la temporada 2020/21 entrevistant en Pau Sans, capità del nostre equip de regional, que se retira després de 11 anys defensant els colors blanc i negre.

- Com et dius?

Pau Sans Bassa.

- Quina edat tens?

32.

- D'on ets?

D'Alaior

- Quina és la teva vinculació amb el futbol?

Sempre he jugat a futbol, començant amb 5 o 6 anys en el poliesportiu on hi havia equips de les escoles i ens solíem enfrontar a equips d'altres col.legis de Menorca.

- Quina és la teva vinculació amb el CEAlaior?

Tota la vida vinculada amb el CEAlaior a excepció dels 5 anys que vaig viure a Londres.

- Ens expliques una mica la teva trajectòria?

He passat per totes les categories inferiors del CEAlaior fins a completar el cicle a juvenils des d'on me van pujar al primer equip que, per aquells temps militava a 3ª Divisió, i vaig poder jugar dues temporades (la primera d'elles gaudint de bastants minuts). Després d'aquelles dues temporades, me'n vaig anar a viure a Londres, on vaig jugar en diferents equips, però no a un nivell exigent, i ho vaig acabar deixant per temes laborals i de distàncies.

- Com encares la teva retirada?

M'ha estat senzill ja que és una cosa que tenia en ment des de l'inici de la temporada. Temes com la dificultat d'aquesta temporada pel tema del Covid i també dolors i molèsties després dels partits, no poder entrenar sempre al 100%, etc., han ajudat a concretar la meva decisió. No obstant açò, mai és agradable, després de tants anys jugant al futbol, però és com un alè pensar que no he de començar una altra temporada. Me'n vaig en pau i molt agraït al club per l'emotiu comiat que em van preparar.

- Seguiràs vinculat al cub d'alguna manera?

No és la meva idea inicial, al manco aquesta primera temporada retirat, més que res per temes laborals i d'estudis, de poder tener més temps lliure per a jo, i per la meva família. Més endavant, no descart poder ajudar d'alguna manera.

- Te veus a les banquetes en un futur?

Fa bastants anys, quan era juvenil, sí que vaig entrenar als equips de prebenjamins i és cuirós que alguns d'aquells fiets hagin estat companys meus aquesta temporada a l'equip regional. La veritat és que m'agradava la faceta d'entrenador però a dia d'avui no tenc aquella "xispa" necessària i crec que per realitzar la labor d'entrenador has de tenir la mateixa dedicació que si ets jugador. En tot cas, seria com a ajudant.

- Quins entrenadors t'han marcat més?

Sobretot dos. En Diego Sintes a juvenils ens va inculcar una manera de jugar al toc, més estil Barça. Malgrat no tenir els resultats esperats, ja que vam guanyar la Copa i l'equip aspirava a guanyar-ho tot, va ser una temporada espectacular perquè era un joc atractiu per a noltros i per al públic. També ens va ensenyar la importància de la preparació física i de la concentració per poder oferir la millor versió d'un mateix jugant a futbol. L'altre entrenador que més m'ha marcat ha estat en Lluís Vidal, qui va apostar per jo en acabar de juvenils per poder pujar a l'equip de 3ª Divisió. Tenia una gran capacitat per analitzar els partits i per encertar les situacions que anaven a passar en el seu transcurs. Les anàlisis prèvies dels partits eren molt completes i açò ens facilitava la feina als jugadors.

- Quins companys t'han marcat més?

La veritat és que n'hi ha molts. El més especial seria en Raül Villalonga, amb qui he compartit totes les categories del club. Em va saber greu que en el meu darrer partit no pogués jugar per lesió. A més de company en el camp, és el meu millor amic.

- Destacaries a algú rival en concret?

Destacaria al RCD Mallorca de la 1ª Divisió que va jugar un amistós contra noltros a Los Pinos. En aquell equip hi havia n'Aritz Aduriz, n'Ayoze i molts altres grans jugadors. Possiblement sigui el millor equip amb el que m'he enfrontat.

- Quina ha estat l'alegria i frustració més grans que li ha donat el futbol?

La major alegria i la major frustració estan vinculades en un mateix moment, quan fa cinc temporades vam estar a punt de pujar a 3ª Divisió després de guanyar la Lliga i la Copa de Regional. Vam estar molt a prop d'aconseguir l'objectiu, ens vam quedar a un sol gol, fallant a més un penal. M'hauria agradat dexiar s'Alaior a 3ª Divisió abans de retirar-me. Malgrat aquest trist final, va ser una temporada amb moltes alegries i gaudí.

- Tens algun anècdota o curiositat que hagis viscut en el món del futbol?

N'hi ha moltes, després de tants anys, ja que compartim molts de moments amb moltes persones. Destacaria sobretot el companyerisme i el gran ambient en totes les plantilles de les que he format part.

Com has viscut el confinament i la situació actual?

El tema del confinament ha estat una situació inesperada i la veritat és que ha estat complicat perque s'han produït aturades bastant llargues, que et rompen el ritme i costa tornar a la competició; a més, entrenaments sense contacte, i moltes altres peculiaritats fora del que és normal, del dia a dia al que estàvem acostumats a l'equip.

En la vessant personal, no ha estat tan dur com m'esperava. A la fí, si t'ho planteges tot, ho vas superant, malgrat lo feixuga que és la situació i totes les restriccions. Tant de bo es pugui trobar prest una solució definitiva i reprendre la vida d'abans.

- Com veus el futur del CEAlaior?

El veig molt bé, com sempre. Al final, el club està acostumat a treballar molt bé amb la cantera, tenint en compte que sempre esteim pendents de si surt una bona fornada de jugadors que pugui acabar nodrint el primer equip. Ara mateix hi ha un bon grup de joves que han fet rejuvenir la plantilla del regional i tenen recorregut dins el club. S'Alaior és un equip molt guerrer, molt motivat, molt fort a casa, i açò ens permet estar sempre allà dalt.

En categories inferiors, pel que em conten els companys que entrenen allà, sembla que hi ha jugadors destacables que, si segueixen el camí de la feina i la constància, poden arribar al primer equip i configurar un bloc compacte i tant de bo puguin lluitar per un títol i, fins i tot, per pujar a 3ª Divisió, ja que el club s'ho mereix, per instal.lacions i per història.

- Qué diferencia el futbol de la teva època del futbol actual?

Jo crec que, en comparació a fa uns anys, quan jugava a 3ª Divisió, hi ha certs matisos.

- Què els diries als petitons que van cada capvespre a entrenar al club?

Que xallin sobretoto en els primers anys, i que a partir de cadet, augmentin el sacrifici i l'esforç per poder arribar als seus objectius i, qui sap si podran arribar a tenir una oportunitat fora de l'illa. I un tòpic, però que es la veritat: que gaudeixin de les victòries i aprenguin de les derrotes.

- Quines són les teves aficions?

Ara que em retir del futbol, tornaré a una de les meves aficions, que és el pàdel. Vivint a Menorca, altres aficions lògiques són passejar per la naturalesa, anar en barca, de platges, etc.

Moltes gràcies, Pau, per les teves hores de futbol dedicades al club, i sobretot per la teva gran humanitat. Molta sort, Los Pinos serà ca teva per sempre.