ENTREVISTA A ISAAC BARRO

Reprenem l'entrevista del mes, patrocinada per Rètols Irla, amb n'Isaac Barro, jugador del nostre equip de 3ª RFEF.

D'on ets?

D'Alaior.

Quina edat tens?

23 anys.

Quina ha estat la teva vinculació amb l'esport?

Amb només 3 anys vaig començar a jugar a futbol amb fiets que tenien un any més que jo; des d'aquell moment fins a dia d'avui no he aturat de gaudir d'aquest meravellós esport.

I amb el CE Alaior?

Me sent a casa, perquè és una relació molt propera amb tots els estaments del club ja que, a més de jugar, duc 8 temporades entrenant en les categories inferiors.

Has jugat en algun altre club?

No, per ara sempre a s'Alaior, a ca meva.

Tens alguna referència de jugador que jugui en la teva demarcació o posició?

Seria molt fàcil dir algun jugador de renom però me qued amb tot el que vaig aprendre de'n Pau Sans en les temporades que vaig compartir vestidor amb ell a la categoria Regional.

Quina ha estat la major satisfacció que t'ha donat l'esport?

Després de tantes temporades hi ha molts moments, però els que tenc gravats de forma especial són l'ascens a Juvenil Nacional i aquest darrer a 3ª RFEF.

I decepció?

Com a qualsevol esportista, veure la cara amarga de l'esport en forma de lesió. A jo me va arribar amb 15 anys, quan me van haver d'operar d'una deformació en el genoll esquerre, cosa que me va deixar molt de temps sense competir.

Què vas sentir en marcar el primer gol de l'equip en el seu retorn a la 3ª RFEF?

Es difícil d'explicar… Una mescla d'emoció i d'eufòria però sobretot de satisfacció per haver contribuït a la primera victòria de l'equip.

Està sent una temporada molt igualada i se nota quan encadenes dos resultats bons o dolents, com veus la permanència?

Sí, cert; la temporada està plena d'alt-i-baixos però estic convençut de la salvació. Confiï plenament en l'equip que tenim ja que crec que hi ha molt bons mimbres. Si hi afegim el fet d'enfrontar els partits amb un poc més de garra, aconseguirem el nostre objectiu.

Es fa dur el compaginar la vida laboral amb jugar en una categoria tan exigent com la 3ª RFEF?

Està clar que dus més cansament acumulat, però el somni de jugar al màxim nivell amb el teu equip de tota la vida ho compensa tot.

On és el límit del nostre equip?

Partint de la humilitat que ens dóna sebre d'on venim i la situació de l'equip i del club, amb una aposta ferma per aquest projecte, només ens falta creure un poc més en noltros mateixos i en les nostres virtuts per treure la millor versió de cadascun de noltros.

Com veus la situació actual del futbol a Menorca?

No veuria descabellat tenir més equips a 3ª RFEF o algun a 2ª RFEF ja que des de fa unes temporades cap aquí hi ha hagut una gran millora en la base de molts de clubs de l'illa amb la disputa de les competicions cadet i juvenil a nivell balear. És clar que competir contra rivals superiors fa que milloris.

Què li diries a l'afició que es bolca amb l'equip a Los Pinos?

Que segueixin creient en el projecte i sobretot agrair-los tot el que ens transmeten en cada partit. Des de la gespa és increïble veure la grada de Los Pinos.

I als petitons que van cada capvespre a entrenar a Los Pinos?

Que se centrin en gaudir i es deixin endur per la il·lusió de jugar a futbol i que tenguin la ment oberta per millorar com a persones i com a jugadors.

Gràcies Isaac!